31 may 2010

La brillantor superficial és un concepte emprat dins l’astronomia per a descriure la brillantor aparent d'objectes astronòmics extensos

Del 5 al 27 de juny de 2010. Fundació Ave Maria La Capella. Sitges

EXPOSICIÓ

La brillantor superficial és un concepte emprat dins l’astronomia per a descriure la brillantor aparent d'objectes astronòmics extensos.

Toni Catany, Darius Koehli, Anka Manshusen, Pilar Pequeño i Sorel Seele formen aquesta exposició col.lectiva a la sala de La Capella a la Fundació Ave Maria de Sitges, on es mostren diferents obres unides sota una temàtica floral.


Diferents treballs ja produïts d'aquests artistes han estat seleccionats per a aquesta exposició. Pretenent buscar una evocació, un record, una comunicació amb cada una de les obres i un paral.lelisme amb una celebració com és el Corpus Christi a Sitges, amb les seves catifes florals.

Tenint en comú la utilització de flors mortes, com a protagonistes de tota acció.

Entre les obres que s'exposen podem contemplar dues obres de la sèrie Natures Mortes de Toni Catany (premi nacional de fotografia 2003) una obra de Darius Koehli de la sèrie Flors silvestres. Tres obres de Anka Manshusen (fotògrafa alemanya amb residència a Sitges) de les sèries Black and White Moments i Reality, tres de Pilar Pequeño (en la seva obra la natura és la protagonista absoluta) de les sèries Plantas y platos, Plantas sumergidas i Plantas y vasos i per finalitzar dues de Sorel Seele (artista resident a Sitges) de la sèrie Los Viajes de Sorel.

25 may 2010

LA CAPELLA Fundacio Ave Maria Sitges

La brillantor superficial és un concepte emprat dins l’astronomia per a descriure la brillantor aparent d'objectes astronòmics extensos
De tots els artistes creatius, són els fotògrafs els que més treballen amb la llum.
Ells, millor que ningú, saben que el que veiem és un reflex de la llum no absorbida per l'objecte.
Aquí tenim aquests artistes fotògrafs les obres del quals ens parlen de llum i de naturaleses amb motius florals.
Les seves obres estan aquí per mostrar-nos una complicitat entre brillantors superficials i catifes (o estores) florals.
És un joc simple i divertit, entre la custòdia i el filferro que espera a custodiar algun camp, la dona pacient que segueix parlant i desfullant les flors, les ombres es projecten i els dibuixos a terra fan de plantilla, plantilla que la llum i els pètals ompliran en el precís moment.

El meu comentari:


"A Sitges, des de 1952, es realitzen unes catifes florals molt populars. És una gran atracció i marca l'inici de l'estiu.
Intueixo que va començar sent una festa pagana.
Avui en dia com tantes altres, es celebra a l'àmbit religiós.
No he assistit a cap. Un any vaig preparar les flors – tallant-les i desfullant-les - i vam començar a omplir els dibuixos del sòl amb els diferents colors. De sobte una pluja torrencial no només es va dur flors i herbes, també es va dur la meva primera experiència amb un grup de dones que, any rere any, dibuixen i decoren el carrer on viuen, carrer que trepitgen dia a dia.
Una de les accions d'aquest dia que més em sorprèn és el pas del capellà amb la custòdia i el desdibuix dels colors barrejats que va deixant al seu darrera. "